26 de juliol del 2012

artnit  Campos. 3 d'agost de 2012


Des que va començar, les sèries de Miquela Vanrell van mostrant unes seqüències perfectament concatenades d’una tasca equilibrada i pensada, tant com que els seus quadres son com un diari, “si els ordenés cronològicament veuria el que he sentit i el que he viscut en cada moment”. Amb aquestes expressions netes i fermes i amb l’exquisit ofici de mirar, pintar i aprendre, com ella mateixa diu, ha evolucionat cap a un simbolisme fins arribar a traçar al seu voltant un cercle imaginari i convocar un món propi fet de retalls de documents, d’objectes i de memòria personal.

Desde que empezó, las series de Miquela Vanrell van mostrando unas secuencias perfectamente concatenadas de una tarea equilibrada y pensada, tanto como que sus cuadros son como un diario, “si los ordenara cronológicamente vería lo que he sentido y lo que he vivido en cada momento”. Con estas expresiones limpias y firmes y con el exquisito oficio de mirar, pintar y aprender, como ella misma dice, ha evolucionado hacia un simbolismo hasta llegar a trazar en su entorno un círculo imaginario y convocar un mundo propio hecho de recortes de documentos, de objetos y de memoria personal.

Von Beginn an zeigen Miquela Vanrells Serien und Bilder vollständig verkettete Sequenzen einer ausgeglichenen und überlegten Arbeit, so dass uns ihre Gemälde wie ein Tagebuch vorkommen. “Wenn ich sie chronologisch ordnen würde, nähme ich wahr, was ich in jedem Moment gefühlt und erlebt habe”.
Mit ihrer hohen Ausdrucksstärke und der ausgeprägten Fähigkeit des Beobachtens, Malens und Lernens, hat Miquela Vanrell eine Symbolik entwickelt, bis sie einen imaginären Kreis um sich aufriss und eine eigene Welt aus Dokumentfragmenten, Gegenständen und ihren persönlichen Erinnerungen schuf 


Since her beginning, Miquela Vanrell’s series are showing perfectly concatenated sequencies of a balanced and thoughtful work, until the point that her paintings are like a diary. “ If I ordered them cronologically, I would see what I have felt and what I have lived in every moment. With this clear and strong expressions and with the exquisite job of watching, painting and learning, as she says, she has evolved to a symbolism until drawing around he ran imaginary circle and sumonig an own world of strips of documents, objects and her personal memòries.

20 de juny del 2012

històries...

Tots som fruit d’una història, ja sigui de la col.lectiva, donada per l’època i el lloc on ens ha tocat néixer i créixer, com d’una història particular, això és en funció de la família on hem nascut.
Tan l’una com l’altra condicionen inexorablement la que nosaltres al llarg de la nostra vida anem escrivint.
la col.lecció de pintures “històries” pretén recordar aquest fet per tal de que no oblidem, ens agradi o no, que la nostra llibertat està acotada per un cert determinisme.
No podem canviar el passat, per tant el més assenyat serà aprofitar tot allò que hem heretat d’ell que ens serveixi per encarar millor el futur.
Cal aprendre a reconèixer tot allò de bo que cal mantenir i perpetuar i tot allò que cal evitar tornar a repetir.


... i disposem-nos a caminar!
però recordem aquelles velles velles històries
sempre hi ha records amagats en algun lloc
No amaguem les històries passades! Cal ventilar-les i que ens ensenyin a viure el present.
Cal obrir les maletes, que surtin els recors i que prenguin cos les històries que fins avui havíen estat silenciades
fins i tot aquelles més amargues, aquelles que com les taques de la fruita són difícils d'esborrar, ens ajudaran a no repetir errors passats

llavors podrem escriure en llibertat, els fulls de la nostra vida futura estaran en blanc

24 de febrer del 2012

record per a Antoni Tàpies

Fa unes setmanes va morir el pintor i escultor català Antoni Tàpies i Puig, un home que va exercir el seu art de forma lliure, sense sotmetre's a cap tipus de cànons estètics i a més en va poder viure. Això és la millor sort que pot tenir un artista.

5 de febrer del 2012

la primera passa ..

per a conseguir qualsevol fita, sempre s'ha de donar una primera passa, avui, 5 de febrer, és un bon dia per a començar una nova caminada.